CREMA DEL DIMONI

Ajuntament Dimoni còpiaFoc, gegants i bastoners a la Plaça de l’Ajuntament i, al balcó, un home molt alt que mira la ciutat.

Tothom gaudeix i fa seu el vers del poeta: “junteu-vos”.

La cosa rutlla la mar de bé, els organitzadors ben atents i la policia obri pas: que passe la banda! Comença el cercavila. Sonen fort els petards i els ritmes de sabor afro-caribeny o rocker.

Passeig Dimoni

Moltes orelles, algunes ben tapades. Gent i més gent que, a poc a poc, enfila cap a la Platja dels Pescadors. Allí, el dimoni altiu presideix l’espectacle i un equip de televisió retransmet el que passa i qui passa. Perquè hi passem tots, també l’esbart que balla en català al so dels ministrils.

 

Es fa fosc, les barres il·legals fan cas omís de les amenaces, arriben multes, arriben multes! Dóna igual, “estem en fetes”, fem l’agost! Ens ho mirem, riem, continuem.

Focs DimoniComença el piromusical. Atents!

Què posaran?

Dediquen les peces a la veïna Barcelona, la de les olimpíades, la de la Mediterrània… però només sonen dues rumbes i la resta dóna igual.

 

Ens conformem amb el que hi ha i arriba la sorpresa de la nit. Tres, dos, 1: cremada del Dimoni. La gent embogeix, hi ha aplaudiments i alguns crits de joia. Tot això es contagia.
I, sense imaginar-nos-ho, passa una d’aquelles coses que queden a la retina gravades a foc. Les espurnes volen damunt les palmeres del passeig marítim, de groc, de roig i – de fons – el negre fosc de la nit que reflexa el nostre mar.

– Ei! No tanques els ulls. Mira i escolta, és com un “hallelujah” de Leonard Cohen ben triat per a l’ocasió.

Ens tornarà a Ciutat el mateix tren que, de quan en quan, trenca la màgia del moment.

Són les contrapartides del progrés.